• I
  •  
  •  
  • E
  •  
  •  
  •  
  • E
  •  
  •  
  •  
  • D
  •  
  •  
  • S

Rondalla de la matança

Martí Sales


Dotze ficcions sobre el futur d'Europa
Compartir
Pau Badia (@nomdenoia)
08 de juliol de 2019

En un poblet de les muntanyes

a les escorrialles espirituals d’Europa

cada hivern s’hi fa la matança

quan el fred ve i tot ho tomba

és un poblet ben a la seva

se senten d’allà dalt la gent

ni de Porto ni de Ginebra

ni de Madrid o del Conflent

ni saben quins temes es tracten

al parlament europeu

els cau molt lluny la mandanga

aquella sense cap ni peus

no saben que hi campa l’ultra-dreta

no saben que el Brexit hi topa

no saben que ni que ho sabessin

no hi podrien fer res

governs

i pobles

desaparellats

com mitjons són l’Europa d’ara

sempre a contrapeu i a remolc

dels desastres

el desgavell

però de la tele no s’escapen

al vespre després d’ensulfatar

i tancar les bèsties rematen

la jornada des del sofà

i miren qualsevol dels programes

si fa no fa tots són iguals

a cada canal s’escridassen

i el cristo és descomunal

no fan gaire cas als estels

la terra i l’univers els tracten

de tu a tu

no es miren el cel

embadalits

perquè no els fa falta

 

quina pretensió creure que la terra

era el centre de tot plegat

com ara

és de carallots pensar que només

al nostre planeta tot té sentit

i sensibilitat

que la resta és

un cosmos absurd immens i buit

 

són quatre gats ben avinguts

tres mafiosos vuit mestresses

uns quants vellets i els nouvinguts

els de Barcelona sense esma

de tornar el diumenge a ciutat

resen secretament que nevi

i el poblet quedi ben colgat

botifarra negra a la brasa

i vi de la vinya del costat

un arròs amb el que culls de l’hort

un grapat de mongetes alls tendres

i mig conill un tall de cansalada

que et regala el pagès amic

un enciam mai tocat per l’aigua

—meravella només igualada

per peix mai no tocat pel gel—

el foc que s’enfila com un dimoni

i escalfa la caseta enfredorida

allà dalt tot són luxes

mai passa

l’alemanya Stefi

ja és una més amb tanta empenta

com els ancestres vilatans

ella ha aixecat tota soleta

corral hivernacle i tres infants

diuen que són fills del pastor

en Josep un noi molt trempat

i potser sí o potser no

l’Stefi narinant

ara acull d’Alemanya dos minyons

dels que en diuen problemàtics

els cuida i s’amanseixen

fa miracles de balneari

l’aire dels cims

obliden penes

i amb treballs també les pantalles

se’ls desenganxen dels dits

com els traumes i els abusos

que havien patit de petits

tresquen amb el ramat per prats

i comes

s’empaiten i s’abandonen

l’Agustina i en Marcelino

institució viva del poble

els conviden a la piscina

i és permanent el bateig

en l’alegria

el xipolleig

d’un altra vida possible

però si poden s’escapen

fugen a Berlin fent dit

quin sidral

es foten de tot

follen pels descosits

roben

dormen al carrer fins que tornen

al poblet també hi ha un poeta

el cervell li va a mil per hora

té terra als versos i mai frena

enfonya síl·labes com qui planta

trumfes i li’n surten poemes

que han caçat mots entre les arrels

per obagues i avencs

paraules com

grapal

carrigal

agaliu

la llengua a la punta dels dits

i els ulls inquiets salten del llibre

Kill all the normies al paisatge

de El cor quiet al Montmagastre

del Carner tot reble que vibra

als fatxes que es posen de moda

pertot i tothom els fa nosa

amb el llapis pren quatre notes

del que li dicten les abelles

brunzidores

fan de l’om núvol

sorollós i de l’umeboshi encanteri

els lladrucs els tractors la serra

elèctrica els esquellots la piuladissa

els crits de la mainada veïna

diuen que aquí si t’hi fixes bé

pots arribar a sentir com neix el vent

tot li entra per la porta oberta

del poema perquè

això no està escrit en prosa

així també es pot pensar

comptant síl·labes fent rimar

deixant que passi el que no toca

això és un poema rimat

visca el reble i jugar amb la llengua

visca el vers entortolligat

i rumiar rebregant la llengua

si aquest poema es tradueix

visca l’esforç del traductor

benvingut el que hi afegeix

perquè els versos tinguin color

perquè s’hi trobi un nou sentit

que l’escriptura es multipliqui

que hi fiqui l’atzar cullerada

que es defugi el pensament típic

que el nou poema sigui casa

nova que d’aquests versos surtin

fruits estranys verins melmelades

d’àvies rares campi qui pugui

de llengua empeltada escampada

alliberada i renascuda

si hem de pertànyer a una cultura

que sigui un mar de llengües i afectes

diferentes fora malures

de puresa i vides perfectes

el poeta no ve a la matança

però alguns arriben el dia abans

l’endemà quan és fosc encara

i la son impedeix al gall cantar

el poblet encén llums i posa

la cafetera al foc

desperta

qui fa el ronso

lleganyes fora

tres bots i cap a la nit freda

seguint el rastre del propi baf

una premonició umbilical

com la de Donnie Darko

s’encaminen a ca l’Stefi

és tradició que ve de lluny

matar al porc plegats a la plaça

fa cinc-cents anys que es fa en públic

des de la reconquesta

des de l’expulsió dels jueus

per demostrar qui és cristià vell

el porc que segrega

el porc frontera animal

el porc com a humiliació

que te den morcilla

el porc nostre santificat a cada plat

des de llavors

abans no

abans era una carn més

sense significat

no era símbol

només bèstia

també per comprovar

les habilitats i les pors

dels nouvinguts de la família

qui s’arronsa al netejar budells

qui saliva amb el perol bullent

qui s’esgarrifa amb els esgüells

qui lliga sobrassada amb les dents

a Amèrica no hi havia porcs

a des de la Gomera el 1493

Cristòfol Colom va dur-ne vuit

van menjar-se llangardaixos

pinyes mandioca nous i ocells

van multiplicar-se rapidíssim

i amb la grip que covaven

van matar un milió i mig d’indis

L’Stefi té l’acorador a la mà

l’Stefi sap molt bé com fer-s’ho

guanyats el poble i els barons

ara comanda la matança

i endreça a tothom a les tasques

el porc resisteix s’ho veu a venir

l’han d’agafar fort entre sis

l’acorador no falla el tall

la sang borbolleja directa

a la galleda negra

a doll

li passen el bufador pertot

la pell cremada omple el garatge

de ferum de socarrim bestial

de seguida es comença a escorxar

tot mata el fred ningú para quiet

els petits al camp amb la mànega

buiden la tripa

a dins els grans

espellen tallen i separen

primer cap peus i espinada

fora budells

el cor i el fetge

penjats de la pròpia mantellina

després filet costellam llom

espatlles i ventresca

del cap galtes orelles i morro

cuixes i espatlles desossades

es guarda el greix per l’embotit

i per fer llard

aleshores

picar les carns barrejar-les

«de genollons

amb les dues mans

i fins que el cul suï», que deia

en Mesquida a Llefre de tu

salpebrar-les

especiar-les

embotir-les

penjar-les

i de pet a la taula parada

a celebrar l’esllomada

després de la matança

se celebra la matança

després de la matança

ningú pregunta

què queda del porc?

tothom s’atipa feliç

després de la història

ningú pregunta

què queda del món?

s’hi viu i ja està

després de la guerra

ningú pregunta

què queda del país?

es malda per sobreviure

després d’Europa

ningú pregunta

què queda d’Europa?

tothom està distret

la resposta sempre serà tot i res

tot s’aprofita i res no es perd

tot canvia de forma i de nom

on no hi ha sang

no s’hi fan botifarres

la carn serà carn

i la courem amb el propi greix

ens fotrem un bon tiberi

per celebrar el que sigui

victòria o ensulsiada

el que queda o el que hem perdut

potser ens farem vegetarians

potser acabaran les matances

els porcs camparan lliures

i deixaran de ser frontera

potser Europa perdrà el seu nom

escorxada per passar l’hivern

potser el sobreviurem amb l’embotit

de la matança

amb la carn seca

de l’esperança

amb el cos tirat

endavant per equilibrar

la balança de les penes passades

i de les cultures marcides

quan ens haurem polit el rebost

quan del passat no en quedin ni les engrunes

quan tota la nostra carn sigui memòria

o quan la desmemòria ho destroni tot

quan un continent pugui tornar a ser només

terra fèrtil

recer

i possibilitat

podrem començar una nova rondalla